Alan Bennett. Una lectora poc corrent, 28 de gener del 2009

Alfons Brosel, moderador i coordinador del club, va obrir el foc fent un petit resum de la visita d’Emili Rosales a la Biblioteca, tot seguit ja va introduir-se en l’autor i el llibre que ocupava aquest mes el club de lectura.

Va començar desglossant la figura d’Alan Bennett, la seva trajectòria i la seva obra, a partir d’aquí va contextualitzar la novel·la Una lectora poc corrent i va acabar comentant la seva opinió personal sobre aquesta obra.

Després d’això el grup va descriure la novel·la com a breu i fresca, fàcil de llegir, agradable i poc complicada. El conjunt dels tertulians va estar d’acord que es tracta d’una obra molt peculiar i en aquest sentit “molt anglesa” i en general la valoració dels lectors va ser molt positiva.

La imaginació de l’autor per bastir una novel·la amb uns elements, d’entrada, tan poc novel·lescs va quedar fora de tot dubte, Bennett aconsegueix a més una novel·la molt elegant on no hi sobra ni falta res. L’autor es un reconegut guionista televisiu anglès i aquest faceta és molt present a la novel·la, capítols curts que, malgrat el tema no presenta aspectes massa dinàmics, fan avançar la novel·la que no queda parada en cap moment. Les frases enginyoses són també herència de guionista i els protagonistes, força extrems, també. Respecte això sembla clar que degut a la brevetat de la novel·la l’autor no tenia massa possibilitat d’esplaiar-se en els personatge, així els presenta en traç gruixut i amb algun tòpic afegit perquè el lector els copsi de manera ràpida.

La novel·la presenta dos grans temes: el plaer de la lectura i les servituds del poder. El primer d’ells el desenvolupa com si la protagonista principal, la reina, s’enamorés de la lectura amb totes les conseqüències d’un enamorament físic: felicitat, obsessió, ocupació total del temps, ... fins el punt de fer-li canviar de vida, la conseqüència final. D’aquesta manera la monarca va descobrint que té una opinió pròpia i que pot qüestionar també les opinions dels altres, siguin nobles o plebeus. I entrem aquí en el segon tema de la novel·la, el poder: la persona més poderosa d’Anglaterra no pot llegir un llibre amb tranquil·litat, els seus actes estan pautats al mil·límetre i els seus comentaris i converses pactades pels seus secretaris. Està clar que estem parlant d’una novel·la però la realitat no pot allunyar-se tant del que Bennett ens ha escrit. D’aquesta se’ns presenta una reina propera, que ho és per obligació , sense possibilitats d’escapatòria, voltada d’una cort de secretaris i aduladors que massa sovint obliden que a més de reina és una persona de carn i ossos. La combinació del descobriment de la lectura en una persona que sempre ha estat “teledirigida” és un còctel explosiu que explotarà a les darreres pàgines. L’autor aconsegueix millorar la reina com a persona, deixant de banda la imatge que cadascú tingui d’ella. Pot ser també ens volia dir entre línies que la lectura millora les persones. I també entre línies ens fa una picada d’ullet cap al seu món, el món dels escriptors, dels talents reconeguts que no queden gaire ben parats en la trobada amb la reina, es capaç aquí de riure’s d’ell mateix i del seu ofici. Tot plegat amb un fi humor anglès.

Per acabar es va repartir el següent llibre: L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery, que es comentarà dijous 25 de febrer a les 20:30 h. a la Biblioteca

No hay comentarios: