Emili Rosales a la Biblioteca Comtat de Cerdanya

El passat dijous 14 de gener a les 20:30 h., com estava previst, el club de lectura va cloure el cicle dedicat a l’escriptor Emili Rosales amb una xerrada del propi autor.


El darrer llibre del cicle, La Ciutat invisible, premi Sant Jordi de novel·la l’any 2004, va ser la tercera i darrera lectura del club.

L’autor, per tant, va centrar la seva intervenció en el procés de creació d’aquest llibre. L’obra, a grans trets, parla de la construcció d’una gran ciutat, que havia de ser Sant Carles, de l’abandonament del projecte, dels personatges que van fer possible aquest moment històric i dels personatges que ara viuen i habiten aquests escenaris, ara ja més prosaïcs.

Rosales va néixer i viure a Sant Carles, l’autèntic protagonista de la novel·la per sobre del temps, de les persones i dels desitjos reals. D’aquí ve el seu interès per la història del lloc, un interès que ve de molt lluny, pràcticament des de l’adolescència i que amb els anys es va traduir amb l’estudi i les lectures de tot allò que feia referència al seu poble. Partint d’un fet històric documentat: la construcció d’un port i una ciutat al voltant que fos un pol important de comunicacions i comerç de la corona espanyola, Rosales teixeix la seva novel·la. Les seves investigacions el van portar per tota la Mediterrània, i encara més enllà, a Sant Petersburg, una ciutat que sí va ser acabada i que era el mirall, més tard esberlat, de la futura Sant Carles. Peça a peça ens explicava Rosales que anava confegint el puzzle on apareixia el rei Carles III, l’arquitecte Rosselli, el pintor Tiepolo, … La intenció de l’autor no era fer un estudi històric, i així després d’aquest periode de recerca de dades va posar-se a escriure la novel·la que conté elements reals i elements de ficció i on, malgrat els intents del seu autor, no aconsegueix aclarir de manera satisfactòrica, com tampoc no ho han aconseguit els historiadors, el motiu pel qual es va abandonar el projecte del port de Sant Carles i la conseqüent davallada de la ciutat que no va arribar a ser-ho.

La recerca dels seus orígens va ser el motiu que va impulsar Rosales a escriure La ciutat invisible i és per això que el passat i el present hi estan representats, alhora que l’autor s’encarrega de lligar aquests dos móns amb detalls i elements més o menys subtils però que volen representar la continuïtat de la història i de la vida. D’altra banda, la “reivindicació” dels seus origens està molt present, com ell mateix va dir, a totes les seves novel·les.

Després dels comentaris sobre la novel·la el públic va demanar-li per la seva faceta d’editor que compagina amb la seva tasca creativa. Es tracta de dues feines complementàries però que, malgrat tot, l’edició li absorbeix un temps preciós que no pot dedicar a l’escriptura com voldria, de tal manera que a curt termini no pot plantejar encara una nova novel·la. Per acabar va voler encoratjar Puigcerdà amb la creació i desenvolupament de la ruta Zafón, ell és l’editor de Carlos Ruiz Zafón, que ja està dissenyada i en procés d’implementació. El fenomen Zafón, gairebé d’abast mundial, li fa creure que la ruta, basada en una part de la novel·la El Juego del ángel, atreurà lectors d’arreu.

No hay comentarios: